Feia força temps que no mphavia acostat amb tranquilitat i en Xavier em diu que volia anar-hi, així que vam quedar a les 09:00 a la presa.
L'aigua era verd maragda, precios i el camí suportable fins al poble.
Els esbarcers ho han cobert tot i el camí es dificil de seguirperò amb mil esgarrinxades varem seguir.
El lloc està com sempre, només que aquell forat sota l'arbre ara es de 3 metres de fons i puc estar dret dins, una pasada.
Dora, per la family vaig retirar-me amb unes poques peces, no massa importants ja que com aquell que diu no vàrem picar.
Bona visita a un lloc emplematic per a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada