El dia era fatal, vent molt fort i fred de veritat. A sobre el restaurant de Poblet estava tancat, així que ja veuriem on dinavem, però amb força ganes varem fer el recorregut.
Primer al filo del mig. Allà varem trobar algunes restes i també una peça de les barites amb malaquita. Es va intentat a la part de dalt trobar farmacosiderita i altres coses que surten, però no varem tenir massa sort.
Després varem anar a la boca primera, varem treballar les geodes que Eloi i companyia han fet, son impressionats de gran. Allà vaig tenir la sort de trobar una nova geoda. No va sortir massa cosa, barita bruta de fang, però també dos cristalls de galena, significatius. No tenia cap galena d'allà així que es novetat per mi. Mimetesita, res de res.
Finalment varem anar a la part de les barites i varem conseguir alguns exemplars foça interesants.
El dinar a L'Espluga va ser força interesant de contingut i de xarrada entre amics. Un dia total.
Aquest blog incorpora les fotos dels diferents llocs on he estat treien material per la col·lecció
divendres, 15 de desembre del 2017
dissabte, 18 de novembre del 2017
Pantà d'Escales
Des del darrer dia l'aigua ha baixant molt i molt. Això és bo per nosaltres, podem revisar les zones que normalment estan cobertes, pero dolent per la població, no hi ha aigua.
El lloc, com sempre, dona de si i varem fer una estada força positiva de companyia i alguna troballa intersant
Dia ben aprofitat, això si, cantat com un asa de pes i caminata. Picar, no cansa, hahhahha
El lloc, com sempre, dona de si i varem fer una estada força positiva de companyia i alguna troballa intersant
Dia ben aprofitat, això si, cantat com un asa de pes i caminata. Picar, no cansa, hahhahha
divendres, 10 de novembre del 2017
expominer 17
Visita obligada, tot i que aquest any la he tingut força complicada per necessitats operatives de casa.
Finalment hem pogun visitar i COMPRAR,
bon record de la fira
Finalment hem pogun visitar i COMPRAR,
bon record de la fira
dijous, 2 de novembre del 2017
Va de volcans a la Garrotxa
Una volta per la Garrotxa i el Gironés a visitar diversos indrets volcànics, a veure que hem deixat de visites anteriors.
Primera visita, Santa Pau. El camp ja no es de fesols, ara cultiven panotxes i es plé d'herva amb lo que es fa força dificil trobar res.
Igual passa als camps dels voltants, resultant una visita cultural i gens mineralogica.
Segona visita Puig de la banya de bog. Feia força anys que no havia estat i encara varem trobar algunes bombes volcàniques al aflorament on feien extraccións. El lloc està força abandonat, i entre els matolls encara van sortir sorpreses, pero no massa grans.
Despres vàrem visitar el cràter, be, els camps de dal i allà curiosament varem agafar el millor material. Tot i així, està força dificil trobar olivino i més augita.
Tercer lloc, Canet d'Adri. Aqui ha canviat totalment l'entorn, està molt deteriorat i no val la pena ni acostar-s'hi. El segon aflorament de Canet d'Adri, que consta visitat i al mig d'un bosc, no va ser posible de localitzar.
Bon dinar, bones vistes i un dia explendit. De mineralogia, unes mostres interessants del bolcà de Llordà
Primera visita, Santa Pau. El camp ja no es de fesols, ara cultiven panotxes i es plé d'herva amb lo que es fa força dificil trobar res.
Igual passa als camps dels voltants, resultant una visita cultural i gens mineralogica.
Segona visita Puig de la banya de bog. Feia força anys que no havia estat i encara varem trobar algunes bombes volcàniques al aflorament on feien extraccións. El lloc està força abandonat, i entre els matolls encara van sortir sorpreses, pero no massa grans.
Despres vàrem visitar el cràter, be, els camps de dal i allà curiosament varem agafar el millor material. Tot i així, està força dificil trobar olivino i més augita.
Tercer lloc, Canet d'Adri. Aqui ha canviat totalment l'entorn, està molt deteriorat i no val la pena ni acostar-s'hi. El segon aflorament de Canet d'Adri, que consta visitat i al mig d'un bosc, no va ser posible de localitzar.
Bon dinar, bones vistes i un dia explendit. De mineralogia, unes mostres interessants del bolcà de Llordà
diumenge, 29 d’octubre del 2017
Barranc dels Covilars - Torre Capdella
La visita de cada temporada per veure si les pluges afloren algun material.
Cada cop està més i més covert de herves
Poca cosa a part de la bona caminata
Cada cop està més i més covert de herves
Poca cosa a part de la bona caminata
dissabte, 21 d’octubre del 2017
Maçanet 2017
Com sempre és bo de trobar-se amb els companys d'afició, tot i que cada any el material que es porta per intercanviar és més normal, tot tenim ja dels jaciments propers, ens agrada veure¡ns i xarrar un rato de pedres i sortides.
I despres de canviar, poc i comprar algo, un apet per acabar de comentar la jugada
El Pepe i la resta d'organització cada anys s'ho curren força, fins l'any que ve.
dijous, 19 d’octubre del 2017
Llavorsi
La pluja era intensa, aiguats per arreu, però cap a Llavorsí.
Volia verificar les zones conegudes per veure si els apatits rosa apareixen a d'altres indrets.
Sota la pluja i ja preparat vaig estar visitant el barranc de Arestui, la zona alta de la carretera i el lloc que darrerament coneixem.
El material força divers està per revisar, veurem que en surt.
Volia verificar les zones conegudes per veure si els apatits rosa apareixen a d'altres indrets.
Sota la pluja i ja preparat vaig estar visitant el barranc de Arestui, la zona alta de la carretera i el lloc que darrerament coneixem.
El material força divers està per revisar, veurem que en surt.
dissabte, 14 d’octubre del 2017
La Cañada de Verich (Calcites ?)
No feia massa haviem estat a La Cañada, però en Frances ja em va avisar que hien treballat força i que estava tot canviat. Tan a una cantera com a l'altre.
Al mati vam atacar a Intrasa i a part de repasar alguns bolos de sideroplesita amb barita vaig tenir la sort de trobar un bolo de pirita irisada, magnific i del que varem treure un munt de bones peces, algunes bones van queda a llà per excés de pes, que no pasa cada dia.
A la tarde vam atacar l'altre i el primer que sorpren és que ha desaparegut el munt de bolos amb geodas de calcita, no en resta ni senyals
La resta del viatge força be, molta i molta calor i deshidratats i això que es octubre
es pot veure que el front esquerra ha desaparegut la pared de geodes de calcita |
Al mati vam atacar a Intrasa i a part de repasar alguns bolos de sideroplesita amb barita vaig tenir la sort de trobar un bolo de pirita irisada, magnific i del que varem treure un munt de bones peces, algunes bones van queda a llà per excés de pes, que no pasa cada dia.
A la tarde vam atacar l'altre i el primer que sorpren és que ha desaparegut el munt de bolos amb geodas de calcita, no en resta ni senyals
La resta del viatge força be, molta i molta calor i deshidratats i això que es octubre
divendres, 29 de setembre del 2017
Cierco (Vilaller)
Aprofitant que erem a prop i jo ja havia estat, visita a les antigues mines de Cierco.
Material, jo no se si resta algun ,pero molt poca cosa. Si hi han escombreres i antigues instal·lacions derruides, però la visita interesant.
Van sortir alguns granates demantoides molt aparents.
Material, jo no se si resta algun ,pero molt poca cosa. Si hi han escombreres i antigues instal·lacions derruides, però la visita interesant.
Van sortir alguns granates demantoides molt aparents.
Montanero (Vielha)
A l'estiu haviem vist imatges de la pujada que el grup va fer amb els de l'asociació aragonesa i teniem ganes de veure com era la zona.
La pujada va requerir fer nit a prop, uns a Vielha i altres a la vall del costat, però a les 08:30 erem al peu del tunel. La pujada es terrorifica pels cotxes, la carretera fins la cabana et fatal, pero varem arribar.
La pujada es veu clara, es una GR i no cal patir per despistar-se fins alloc, però fa força pujada (1h:15)
A dalt, hi ha força material per picar, però menys quars per revisar del que pensavem, un creu que tal a munt serà el cel de la geologia, i no, és com a totarreu, sort i picar.
La baixada, carregats força durilla.
La pujada va requerir fer nit a prop, uns a Vielha i altres a la vall del costat, però a les 08:30 erem al peu del tunel. La pujada es terrorifica pels cotxes, la carretera fins la cabana et fatal, pero varem arribar.
La pujada es veu clara, es una GR i no cal patir per despistar-se fins alloc, però fa força pujada (1h:15)
A dalt, hi ha força material per picar, però menys quars per revisar del que pensavem, un creu que tal a munt serà el cel de la geologia, i no, és com a totarreu, sort i picar.
La baixada, carregats força durilla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)