Monterde (Segona visita)

El camí és força llarg però amb la boira que hi havia, primer a Lleida i despres a Saragossa viag estar prou entretingut, així que no va ser massa pesat, i a les 10 era a lloc

El primer dia ens varem adonar que ens mancava visitar el millor lloc ja que ens haviem confós i al de aprop del riu no l'haviem  visitat, així que és per això que vaig decidir anar-hi.

Realment va ser productiu, vaig trobar un parell de punts que excavant una micva va sortir material prou interessant, però també vaig veure les destroses que fem, que a cops son evidents, però no crec que sigui una persona, més be un venedor de material, massa destrosa per una sola persona,

Zona del guixos vermells força treballada

En fi, al contrari que el primer cop, no serà el darrer cop que hi vagi, encara dona per força, però sabent on s'ha d'anar.

Estopiñan, tourné per la zona

Havíem d'anar a Canales amb el Carles, però despres de la decepció de la meva visita, i les pluges anunciades varem canviar de plans.
Es van anar afegint gent i finalment vam ser bona colla.

Vaig passar a recollir al Alfonso que s'havia quedat sense cotxe, cap, el X3 que tenim és un veritable desastre, no guanyem per resparacions ni ell ni jo. Així que vam arribar a l'hora a la Mina Teresa de l'entrada del poble. En Francesc i en Jaume ja no van parar i van anar directes a la Soriana.
De la Teresa ens vam endur unes mostres de rodocrosita, a veure si tenim sort i surt algun cristal·let

Vam atacar tots junts el tros de prehnita, pero va sortir posa cosa.

Despres la zona de diopsid que segueix donant força de si.

I finalment la de Actinolita i rutil


Despres vàrem anar cap a la presa, pero amb previ ensurt, però be està lo que be acaba.
La zona de la Aerinita està pelada, sembla impossible que en 10 anys hagi violat totes les depres aquelles, no resten mes que les que estan amagades entre les herbes del camí.

I despres de dinar, les Teruelites. No son massa cosa, pero es una curiositat que cal guardar ja que es una mostra de la zona.

Bona sortida i bona companyia.

Ulldemolins (Mina Maria Magdalena)

Feia dies voliem entrar a veure que havien trobat, la veritat entre unes i altres no haviem pogut coincidir amb Francesc.
Varem anar preparats per no mullar-nos i amb escales de 4 mts. Va esta divertit i puc fructifer. Sembla que caldria més visites i molt de temps per anar per altres galeries, tot i que varem veure algunes alertes.

Primer de tot, hi ha hagut un despreniment a la bosa d'entrada que ha quasi colgat el tunel. Ara ja no es pot entrar des de la porta i només es pot des del forat gran de respiració i del forat del mig.

Al forat, a part dels despreniments, hi ha un parell de rocs grans a punt de caure, a veure si agafa a algu.

Dins, hi ha hagut despreniments a un delñs tunels i s'ha colgat i només queda la part superior, que no varem accedir per manca de més escales.

Be, una experiencia, per explicar-la i repetir-la. Ens ha quedat el bonr ato amb els amics i unes fotos de record de l'aventura submariana,