Monterde (Segona visita)

El camí és força llarg però amb la boira que hi havia, primer a Lleida i despres a Saragossa viag estar prou entretingut, així que no va ser massa pesat, i a les 10 era a lloc

El primer dia ens varem adonar que ens mancava visitar el millor lloc ja que ens haviem confós i al de aprop del riu no l'haviem  visitat, així que és per això que vaig decidir anar-hi.

Realment va ser productiu, vaig trobar un parell de punts que excavant una micva va sortir material prou interessant, però també vaig veure les destroses que fem, que a cops son evidents, però no crec que sigui una persona, més be un venedor de material, massa destrosa per una sola persona,

Zona del guixos vermells força treballada

En fi, al contrari que el primer cop, no serà el darrer cop que hi vagi, encara dona per força, però sabent on s'ha d'anar.

Estopiñan, tourné per la zona

Havíem d'anar a Canales amb el Carles, però despres de la decepció de la meva visita, i les pluges anunciades varem canviar de plans.
Es van anar afegint gent i finalment vam ser bona colla.

Vaig passar a recollir al Alfonso que s'havia quedat sense cotxe, cap, el X3 que tenim és un veritable desastre, no guanyem per resparacions ni ell ni jo. Així que vam arribar a l'hora a la Mina Teresa de l'entrada del poble. En Francesc i en Jaume ja no van parar i van anar directes a la Soriana.
De la Teresa ens vam endur unes mostres de rodocrosita, a veure si tenim sort i surt algun cristal·let

Vam atacar tots junts el tros de prehnita, pero va sortir posa cosa.

Despres la zona de diopsid que segueix donant força de si.

I finalment la de Actinolita i rutil


Despres vàrem anar cap a la presa, pero amb previ ensurt, però be està lo que be acaba.
La zona de la Aerinita està pelada, sembla impossible que en 10 anys hagi violat totes les depres aquelles, no resten mes que les que estan amagades entre les herbes del camí.

I despres de dinar, les Teruelites. No son massa cosa, pero es una curiositat que cal guardar ja que es una mostra de la zona.

Bona sortida i bona companyia.

Ulldemolins (Mina Maria Magdalena)

Feia dies voliem entrar a veure que havien trobat, la veritat entre unes i altres no haviem pogut coincidir amb Francesc.
Varem anar preparats per no mullar-nos i amb escales de 4 mts. Va esta divertit i puc fructifer. Sembla que caldria més visites i molt de temps per anar per altres galeries, tot i que varem veure algunes alertes.

Primer de tot, hi ha hagut un despreniment a la bosa d'entrada que ha quasi colgat el tunel. Ara ja no es pot entrar des de la porta i només es pot des del forat gran de respiració i del forat del mig.

Al forat, a part dels despreniments, hi ha un parell de rocs grans a punt de caure, a veure si agafa a algu.

Dins, hi ha hagut despreniments a un delñs tunels i s'ha colgat i només queda la part superior, que no varem accedir per manca de més escales.

Be, una experiencia, per explicar-la i repetir-la. Ens ha quedat el bonr ato amb els amics i unes fotos de record de l'aventura submariana,

Domeño

La visita va ser obligada per les circumstàncies, però afortunadament tenia alternativa preparada a la putada de la carretera tallada. Total, la ruta alternativa que em donava el TomTom era justament a prop d'alla.

El primer que cal dir es que erroniament a lo que diu tothom, no es terme de Domeño, sinó de Losa del Obispo, Així indica el rètol que trobem 1km o més abans d'arribar.
Lo segon és que s'han carregat casi tot l'aflorament de guix/jacintos, tot i que queden petites mostres, una llstima.

En fi, sia com sia, vaig arribar i amb les indicacions que havia aconseguit vaig pujar a la corta de la carretera, allà el fang era lo més abundant, despres de les copioses pluges hagudes aquesta setmana. Aixó em va limitar la recerca, però finalment vaig trobar un fron on picar, i si, les teruelites son fantastiques el que passa es que es trenquen amb molta facilitat, més ben definit, s'exfolien.

Els guixos amb petits jacints molt vermells van acabar al sac !!

Part inferior de la corta que dona a la carretera

Detall d'una teruelita insitu

Restes de guixos amb jacints i altres restes

Canales

Canales es reconegut per tenir un keuper al Mont Preubas en el que es poden trobar bons exemplars de Jacints, però tots trencats o amb defectes, es el que hi ha.
Feia tenmps que volia escapar-me pero la visita va tenir que ser presidida per la de Domeño ja que la carretera era tallada, coses de la CV10.

Vaig arribar tard, i només vaig tenir temps de donar una ullada i visitar un dels keupers i donar un tomb pel Preubas, amb ganes de tornar altre dia, però el viatge es molt i molt pesat. Massa km per domés uns cristallets que ni tant sols estan amb matriu

Be, la visita va donar el que va donar, pero despres de tanta pluja haguda aquesta setmana, vaig tenir bon temps

Entrada del poble despres d'un port de muntaña força pesadet

un dels afloraments de Umbria, prop del poble

detall del keuper a Umbria

Altre keuper a prop del primer

Mitic monte Preubas, vista general

Un dels afloraments

Expominer 2016

Un any més, força entretingut, però no he trobat novetats.
Trobo a faltar els italians, que ja es el segon any que no venen, i el pakistani que portava les aiguamarines, tot i que pot ser siguin els que ara venen els descendents, ja que ell no apareix pero porten aiguamarines i topacis.
La resta molt igual amb preus cada copmés i més exagerats, es la bombolla de les pedres.

Mequinenza

Habiem dit diversos cops d'anar a veure si els rocs que no havien caigut els podiem fer caure i picar-los, pero res, va ser una sortida per xarrar, dinar be i poc més.

El lloc l'han arrasat, no resta allà ni un sol roc per trencar que valgui la pena. Si alguna zona on hi han petites geodetes de dolomia molt brillants, però poc més.

Al final només va trobar una geoda l'Alfonso i cap cosa de l'altre mon.

Bon mati de bona companyia i un bon dinar a Seròs, tot el que va donar de si

Maçanet de la Selva 2016

Com cada any el Pepe organitza aquest event que ens agrada de disfrutar. Veure amics, coneguts i saludats i compartir una estona i experiencies. A part de canviar material.
Aquest any porto material de Montardit que ja esta tancat del tot i no en surt res de res, també darreres adquicisions de Anatases i Aragonits

La reunií va estar força be, pero poca gent aquest any, així que pocs canvis, cada cop és mes compra, fins i tot alguns de sempre han declinat el canvi i es passen a la venda, no anem be.

Monterde

Les noticies del grup d'Aragó ens feien pensar que seria un desastre de sortida, i despres de fer 400 km un te ganes de trobar material.

Vista del poble des de Los Cerrillos

Vam arribar sobre les 10 del mati, feia fresca i varem iniciar la reserca, ben aviat vam trobar els dos primers afloraments, tot eren pinyes sobre guix groc, força brillant, i despres una zona de macles de color lila, força aparents.

Lloc 1

LLoc 2

El segon aflorament era de cristalls petitets i plants, pero a uns deu metres hi havia un altre aflorament amb cristalls força grosos pero que tenien incrustacions de guix, que ja havia caigut i per tant tenien forats, però eren força bons.

Lloc 3 , petitons

Enterrats i amb forats

El tercer aflorament va ser al final, a prop del riu, allà també hi havien dos zones i una d'elles va donar les millors peces. Pocs pero grans i bons.

Lloc 5, petits, pero blancs

Lloc 6 la sorpresa

vista des del lloc 5

Finalment, al costat mateix de la carretera varem trobar el darrer aflorament, petites pinyes de color lila, força interesants.

Lloc 7

Be, va resultar un viatge pessat pel nombre de kms i hores de conducció, però vam trobar bones peces