Feia força temps que havíem preparat la sortida amb el Bruguera, però per un o altre motiu no havíem pogut. També amb el Pere Roca, que finalment tampoc havia pogut ser. I finalment, a la fira de Canyelles vam organitzar-la amb l'Angel. Ens va quedar penjada la assistència, van faltar la Catalina i el Soldevilla que diversos motius finalment no van venir.
Teniem ganes de picar i a les 09:00 van quedar a Viladrau; a les 09:20 érem al parking del peu de la muntanya. Afortunadament l'Angel va agafar el cotxe 4x4 per pujar. Com es nota la pujada.
Vam arribar a lloc en 10 minuts i desprès de preparar-nos amb l'equip i abrigar-nos vam iniciar la entrada. Per a mi la emoció era màxima ja que no havia entrat mai en la mítica mina. Ara la entrada està més gran i es passa sense problemes i desprès de uns metres la galeria
 |
| El pas es fa assegut, sense reptar i es passa be |
 |
| El camí segueix com sempre amb aigua |
 |
| La galeria te alguns punts baixos pel meu cap, però es passa de conya |
 |
| Hi han llocs de connexió amb els pisos superiors |
Be, desprès de 150 metres vam arribar al punt de la famosa geoda "la dificultat".
 |
| Escala de pujada al replà d'atac |
 |
| vista des de dalt, no es dificultós |
 |
| I vista de sobre, encara més a munt |
El lloc està ple de geodes amb material de més o menys qualitat. El problema està en la duresa de la pedra. Entre que hi ha quars, la calcita, la barita, la granodiorita, etc, etc. en fi, que es un mateadero ple de sorra de les diferents picades anteriors i que tapa el material que hi ha.
Hi an cristalls per tots els llocs, falta veurel's i que la pedra es trenqui.
 |
| la vaig tenir que que deixar ja que desprès de picar i picar, no va cedir |
I el forat.
El primer en entrar va ser en Bruguera, que va picar i crec que va treure força material.
 |
| Vista des del replà, la entrada de la dificultat |
 |
| Picant sense parar |
 |
| ensenyant-nos una peça per la cole |
Desprès vaig anar jo. Entrar amb el meu volum corporal ja va ser una epopeia, un cop dins, ni moure'm, una simple mirada i davant la impossibilitat de picar, vaig optar per abandonar. Amb dificultat vaig aconseguir tornar a sortir i dedicar-me als mil llocs de l'exterior.
Desprès en Angel que va picar força estona, va aconseguir material bo i amb visions de peces bonissimes a la pared.
 |
| fons del segon forat |
 |
| peces que es poden veure a la pared |
La investigació va seguir per d'amunt de la geoda. Allà hi havia un altre contraforat que no vam poder accedir al no tenir escala, però que promet molt i molt. El material de la zona es prou bo, i esperem poder tornar aviat amb Eduard.
Al final, a la part baixa de les escales vam trobar el que podríem dir escombreres, amb material força interessant que va servir per completar el que havíem obtingut de la picada,
Desprès, la sortida força castigada pel pes de la meva motxilla, com sempre fent d'escombriaire professional, i de la bossa. Ja fora el sol calentava com per no fer més excursions.
Vam dinar, i al veure que les ortoses de l'exterior no es donàvem be, vam decidir que la cervesa era millor
 |
| arribada a l'hotel, esgotats |
 |
| la beguda no va sobrar |
 |
| final d'un bon dia |
