El dinar va anar força be, uns manyos que tenien obsesió en mirar-nos. Suposo els molestava que parlessim en català. Es notava molt. Nosaltres un cop dinats, a 20 km del restaurant, a cercar més material.
Per ells era el primer cop, per mi no. El terra era humit i amb la experiencia del darrer cop amb el Cendon, no vaig voler anar amb el cotxe fins abaix. El darrer dia les rodes patinaven i quasi no sortim. A la tornada vam agrair no haver baixat.
El lloc es conegut com Barranc de la Tejera, per la bobila de teules que hi havia. A més de treure carbo per la central d'Andorra, també hi han força llocs amb argila, que quan plou fa impossible el moures.
 |
| La Terejera des del riu |
 |
| Arribant a la esplanada |
 |
| Darrera la Tejeria hi ha el barranc que porta al lloc |
 |
| Era ple d'arbres caiguts no feia massa dies |
 |
| I finalment el lloc dels cristalls. |
A les 16:30 va començar a ploure altre cop, i el terra es va posar impossible. La baixada amb la argina i el fang del barran lliscava com una pista. Jo vaig fotrem de lloros dos cops. Finalment vam arribar al cotxe i carregats com a burros, i el cotxe ho notava, vam tornar a casa.
