Aprofitant que fa dies que no he sortit torno a la cantera. Estan treballant i això comporta que pot sortir material, el problema es que estan atacant un tros que no surt res de res.
Aprofito el coneixement del darrer dia i he trobat material divers. En principi sembla que a part de la Phillipsita hi han d'altres ceolites, caldrà veure si es el que diuen que surt. Crec que com a mínim mesolita, chabasita i natrolita, a part una de color vert que no identifico.
No he fet fotos
dissabte, 26 d’octubre del 2013
dimarts, 24 de setembre del 2013
Ulldemolins i Mas del Bessò (Tarragona)
Aprofitant la festa major de Barcelona vam acostar-nos a la mina de la Font del Metge. Feia dies que no havia estat i se que hi ha gent que en aquest temps l'ha visitat.
La geoda esta ja escurada i es veuen treballs nous a una pared, que caldrà investigar.
En Jesus i en Joaquim van trobar material, sobretot el Jesus que va trobar una bona geodeta amb material groc prou interessant, tot i que amb cristalls petits
despres, per completar la visita, una a Mas del Bessò, pero només testimonial ja que no hi ha material significatiu i trobar auricalcita esta cada cop més impossible
La geoda esta ja escurada i es veuen treballs nous a una pared, que caldrà investigar.
En Jesus i en Joaquim van trobar material, sobretot el Jesus que va trobar una bona geodeta amb material groc prou interessant, tot i que amb cristalls petits
 |
| no va ser extraordinari, pero va sortir material |
 |
| algunes prou interessants |
 |
| escombrera actual |
 |
| bocamina, encara accessible |
dilluns, 9 de setembre del 2013
Mas Galofre (l'Albiol - Tarragona)
A diferents publicacions havia trobat indicacions, i Oscar havia arribat per altre camí, però jo volia provar un de nou. Per la carretera de La Selva del Camp, i si, es molt millor.
Cal anar amb 4x4 però es bon cami. A meitat, un camí particular amb cadena, baixada.
La Mina Les Voltes no va ser dificil de trobar. El cami, la caseta, a la dreta només passar la casa i cap al fons, cal baixar una mica pel cami i trobem
La visita, de cortesia, casi ja que no hi ha material i despres d'un parell d'hores fent cates, vaig deixar-ho pel següent que vingui, a veure si te més sort.
Mostres, si que vaig agafar, però molt brutes i alterades.
Cal anar amb 4x4 però es bon cami. A meitat, un camí particular amb cadena, baixada.
La Mina Les Voltes no va ser dificil de trobar. El cami, la caseta, a la dreta només passar la casa i cap al fons, cal baixar una mica pel cami i trobem
 |
| Instal·lacions a la entrada |
 |
| com es pot veure, fa dies que van deixar de ser útils |
 |
| La bocamina, tapada, ben tapada |
 |
| fins i tot els respiraderos estan ben tapats |
 |
| Les escombreres |
 |
| cauen fins al fons del barranc, hi ha molt poc material |
La visita, de cortesia, casi ja que no hi ha material i despres d'un parell d'hores fent cates, vaig deixar-ho pel següent que vingui, a veure si te més sort.
Mostres, si que vaig agafar, però molt brutes i alterades.
dissabte, 7 de setembre del 2013
Azaila (Teruel)
Una sortida sense fotos, pero força moguda.
Vaig anar sol. Primer vaig fer la visita a Fuendes de Ebro, allà vaig treure peces força interesants, pero només una hora.
La gent de la associació Aragonesa van venir, però tard per agafar la peça, i vaig anar cap a Azaila
En la quarta visita, per fi, vaig trobar el lloc bo de les celestines. Van sortir bones peces, però va caura el diluvi universal i em vaig quedar mullat i sense cap fotografia.
Vaig anar sol. Primer vaig fer la visita a Fuendes de Ebro, allà vaig treure peces força interesants, pero només una hora.
La gent de la associació Aragonesa van venir, però tard per agafar la peça, i vaig anar cap a Azaila
En la quarta visita, per fi, vaig trobar el lloc bo de les celestines. Van sortir bones peces, però va caura el diluvi universal i em vaig quedar mullat i sense cap fotografia.
diumenge, 25 d’agost del 2013
Fogars de la Selva (Tordera / Barcelona)
Fogars de la Selva (o també Fogars de Tordera) és una classica de les zeolites, però mai havia estat. Hem passat un munt de cops per Hostalric i anant a Hortsavinyà i mai haviem ni parat.
La sortida prou be, amb una previsió de calor important, però ha estat força productiva. Els material no son cap cosa de l'altre dijous, però fa gràcia despres de tants anys encara trobar material.
Principalment ha estat la phillipsita i el oliví, però també d'altres zeolites, tot i que mancaria l'anàlisi si es natrolita o mesolita, o altre sense identificar tacharanita en diverses peces, o els fils de metall que apuntes siguin platí, be, manca analitzar-ho, es pel que diu a Mindat.
La zona es prou interessant
hi ha material no massa fresc, però encara hi han columnes de basalt per picar.
les columnes sou prou ben formades, semblen cristalls gegants
I sempre deixem alguna geoda que es impossible de picar.
Finalment, degut a la calor i que la ma dreta la me maltractat, hem finalitzat dora, prou be, clar.
La sortida prou be, amb una previsió de calor important, però ha estat força productiva. Els material no son cap cosa de l'altre dijous, però fa gràcia despres de tants anys encara trobar material.
Principalment ha estat la phillipsita i el oliví, però també d'altres zeolites, tot i que mancaria l'anàlisi si es natrolita o mesolita, o altre sense identificar tacharanita en diverses peces, o els fils de metall que apuntes siguin platí, be, manca analitzar-ho, es pel que diu a Mindat.
La zona es prou interessant
 |
| segueixem produint arids |
 |
| Les columnes son visibles |
hi ha material no massa fresc, però encara hi han columnes de basalt per picar.
les columnes sou prou ben formades, semblen cristalls gegants
 |
| es veu perfectament el cristall gegant |
 |
| es pot observar in-situ que es una veritable cristalització gegant de basalt |
I sempre deixem alguna geoda que es impossible de picar.
 |
| geoda de phillipsita de 15x5 cm sobre la mateixa roca de basalt |
Finalment, degut a la calor i que la ma dreta la me maltractat, hem finalitzat dora, prou be, clar.
dissabte, 22 de juny del 2013
Fuentes de Ebro
He tornat fa uns dies tot sol i he trobat més material. La llastima es que a l'hora de marxar es quan vaig trobar el lloc bo.
Aprofitant que el cap de setmana em queda lliure he quedat amb Aleydis per anar-hi. Ens hem llevat ben dora i a fer quilometres.
A l'arribada, tot esta igual, ha plogut la nit abans, pero aqui no s'ha notat.
l'aigua encara no ha desaparegut tot i que ha fet calor, pero podem arribar a lloc.
Els forat estan tal com els vaig deixar el darrer dia, espero que quedi material i en deixem pel proper dia que vindrà l'Oscar. Em sembla que el lloc es inagotable.
Donem una volta per la esquerra i hi han moltes cates que es veuren encara amb geodes, pero està complicat d'arribar, així que anem cap el lloc.
El forat vell dona de si i encara surt material
pero probo també l'altre forat i també surten peces com la gegant de la vitrina
Així que finalment el dia va donar per bastant.
Per aprofitar els quilometres, vam anar a Azaila, tot i que allà si que no vam triunfar.
Aprofitant que el cap de setmana em queda lliure he quedat amb Aleydis per anar-hi. Ens hem llevat ben dora i a fer quilometres.
A l'arribada, tot esta igual, ha plogut la nit abans, pero aqui no s'ha notat.
l'aigua encara no ha desaparegut tot i que ha fet calor, pero podem arribar a lloc.
Els forat estan tal com els vaig deixar el darrer dia, espero que quedi material i en deixem pel proper dia que vindrà l'Oscar. Em sembla que el lloc es inagotable.
Donem una volta per la esquerra i hi han moltes cates que es veuren encara amb geodes, pero està complicat d'arribar, així que anem cap el lloc.
El forat vell dona de si i encara surt material
pero probo també l'altre forat i també surten peces com la gegant de la vitrina
 |
| picant en mala postura |
 |
| la peça no volia sortir, despres d'una hora vam decidir de treure el material per sota |
dissabte, 15 de juny del 2013
Sant Marçal
Feia força temps que havíem preparat la sortida amb el Bruguera, però per un o altre motiu no havíem pogut. També amb el Pere Roca, que finalment tampoc havia pogut ser. I finalment, a la fira de Canyelles vam organitzar-la amb l'Angel. Ens va quedar penjada la assistència, van faltar la Catalina i el Soldevilla que diversos motius finalment no van venir.
Teniem ganes de picar i a les 09:00 van quedar a Viladrau; a les 09:20 érem al parking del peu de la muntanya. Afortunadament l'Angel va agafar el cotxe 4x4 per pujar. Com es nota la pujada.
Vam arribar a lloc en 10 minuts i desprès de preparar-nos amb l'equip i abrigar-nos vam iniciar la entrada. Per a mi la emoció era màxima ja que no havia entrat mai en la mítica mina. Ara la entrada està més gran i es passa sense problemes i desprès de uns metres la galeria
Be, desprès de 150 metres vam arribar al punt de la famosa geoda "la dificultat".
El lloc està ple de geodes amb material de més o menys qualitat. El problema està en la duresa de la pedra. Entre que hi ha quars, la calcita, la barita, la granodiorita, etc, etc. en fi, que es un mateadero ple de sorra de les diferents picades anteriors i que tapa el material que hi ha.
Hi an cristalls per tots els llocs, falta veurel's i que la pedra es trenqui.
I el forat.
El primer en entrar va ser en Bruguera, que va picar i crec que va treure força material.
Desprès vaig anar jo. Entrar amb el meu volum corporal ja va ser una epopeia, un cop dins, ni moure'm, una simple mirada i davant la impossibilitat de picar, vaig optar per abandonar. Amb dificultat vaig aconseguir tornar a sortir i dedicar-me als mil llocs de l'exterior.
Desprès en Angel que va picar força estona, va aconseguir material bo i amb visions de peces bonissimes a la pared.
La investigació va seguir per d'amunt de la geoda. Allà hi havia un altre contraforat que no vam poder accedir al no tenir escala, però que promet molt i molt. El material de la zona es prou bo, i esperem poder tornar aviat amb Eduard.
Al final, a la part baixa de les escales vam trobar el que podríem dir escombreres, amb material força interessant que va servir per completar el que havíem obtingut de la picada,
Desprès, la sortida força castigada pel pes de la meva motxilla, com sempre fent d'escombriaire professional, i de la bossa. Ja fora el sol calentava com per no fer més excursions.
Vam dinar, i al veure que les ortoses de l'exterior no es donàvem be, vam decidir que la cervesa era millor
Teniem ganes de picar i a les 09:00 van quedar a Viladrau; a les 09:20 érem al parking del peu de la muntanya. Afortunadament l'Angel va agafar el cotxe 4x4 per pujar. Com es nota la pujada.
Vam arribar a lloc en 10 minuts i desprès de preparar-nos amb l'equip i abrigar-nos vam iniciar la entrada. Per a mi la emoció era màxima ja que no havia entrat mai en la mítica mina. Ara la entrada està més gran i es passa sense problemes i desprès de uns metres la galeria
 |
| El pas es fa assegut, sense reptar i es passa be |
 |
| El camí segueix com sempre amb aigua |
 |
| La galeria te alguns punts baixos pel meu cap, però es passa de conya |
 |
| Hi han llocs de connexió amb els pisos superiors |
Be, desprès de 150 metres vam arribar al punt de la famosa geoda "la dificultat".
 |
| Escala de pujada al replà d'atac |
 |
| vista des de dalt, no es dificultós |
 |
| I vista de sobre, encara més a munt |
El lloc està ple de geodes amb material de més o menys qualitat. El problema està en la duresa de la pedra. Entre que hi ha quars, la calcita, la barita, la granodiorita, etc, etc. en fi, que es un mateadero ple de sorra de les diferents picades anteriors i que tapa el material que hi ha.
Hi an cristalls per tots els llocs, falta veurel's i que la pedra es trenqui.
 |
| la vaig tenir que que deixar ja que desprès de picar i picar, no va cedir |
El primer en entrar va ser en Bruguera, que va picar i crec que va treure força material.
 |
| Vista des del replà, la entrada de la dificultat |
 |
| Picant sense parar |
 |
| ensenyant-nos una peça per la cole |
Desprès en Angel que va picar força estona, va aconseguir material bo i amb visions de peces bonissimes a la pared.
 |
| fons del segon forat |
 |
| peces que es poden veure a la pared |
La investigació va seguir per d'amunt de la geoda. Allà hi havia un altre contraforat que no vam poder accedir al no tenir escala, però que promet molt i molt. El material de la zona es prou bo, i esperem poder tornar aviat amb Eduard.
Al final, a la part baixa de les escales vam trobar el que podríem dir escombreres, amb material força interessant que va servir per completar el que havíem obtingut de la picada,
Desprès, la sortida força castigada pel pes de la meva motxilla, com sempre fent d'escombriaire professional, i de la bossa. Ja fora el sol calentava com per no fer més excursions.
Vam dinar, i al veure que les ortoses de l'exterior no es donàvem be, vam decidir que la cervesa era millor
 |
| arribada a l'hotel, esgotats |
 |
| la beguda no va sobrar |
 |
| final d'un bon dia |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)