Vic - La plana de Vic

Haviem quedat amb en Bruguera i no sabia on em portaria. Un lloc força curiós on surten unes calcites força curioses. Per indicacions no dono més pistes d'on és.

Camó d'arribada des de la casa pairal
 

La muntanyeta que es força interessant, passa desapercebuda
 

Resultat de la feina d'altres dies
 

Tot i així, en Bruguera la va treballar més, alguna cosa més va sortir
 

Jo havia anat més amunt, després va venir en Joan i va seguir treien calcites  forca curioses i de dos tipus
 

I com sempre deixem senyals d'on hem estat
 

Mina Socau - El Figarò

La visita era prevista feia dies, pero finalment en Cendon i jo vam acostar-nos mig dia, unes horetes. Lo fotut va ser que en la darrera visita en Cendon havia pres malament la posició i ens vàrem fer una caminata de la ostia, amb una pujada, una psada.

Finalment a la segona vam encertar-ho i vàrem arribar a la mina.

Ben a prop hi ha la petita cantera on surten els granates, res de l'altre mon, pero una sortida interessant.

Hortsavinyà - grup

A la reunió de Sils amb el Pepe, durant el dinar, vàrem planejar una sortida cap a Hortsavinyà. Feia molt de temps que havíem anat amb en Moreno i no recordava massa el lloc.
En Carlos, en Carles, Riera, Bruguera i Eduard varem quedar a la sortida de l'autopista. Després amb els mapes preparats vàrem aconseguir arribar, no sense haver-nos passat i arribat al monastir de Hortsavinyà, be està la visita.

Finalment vam apropar-nos al màxim, casi fins el cami de la mina.

Ja apartcats per iniciar la recerca.

La visita, no molt productiva, si va donar de si, ja que en carles va marxar cap a dalt de la muntanya i va trobar un lloc amb granates, prou interessat per tornar. Segur que deu haver hagut visites. Jo vaig agafar un parell de mostres força interessants, amb cristallets petits.

Lloc de sempre on surten les vesubianites

Vista de la entrada

Visita interessant, pero ja esta massa rastrejat.

Viladrau - Eduard

Amb discreció tornem altre cop a lloc. A veure que ha passat.
Al cami ens trobem alguns caçadors de bolets, està a tope.

El lloc no ha modificat l'estat. Creiem que han tornat i han picat més, be, estic segur que si.

al forat hi han estat treballant i l'han fet més gran

L'entorn està molt de tardor i resta més disimulat que abans

Encara agafem alguna coseta, poca

Un bolo que va donar de si, amb geodetes, froça be.

Com altre cop, ens acostem a l'altre lloc, també cobert de la naturalessa, i encara amb ortigues.

Força cobeert de vegetació

Finalment vista del cami, amb cobertura de fulles total.

Vimbodi (Tarragona)

En Frances de Reus m'ha dit mil cops d'anar-hi, però sempre ha sortit algun inconvenient, i com les coles en calen son millors, aquest cop d'avui per demà, hem muntat la sortida.
A més d'ell vindrà en Marius, un plaer.

Ens trobem al monastir.

A primera hora sense ningú

M'ensenyen altre forma d'arribar a través del cami/ pista, però aquest cop des de darrera.
Arribem a lloc, la cadena, i iniciem el camí fins el pla del sismògraf.

Ens liem al forat mentre en Marius intenta trobar algun bolet. Res de res, massa sec.
Al forat està ple de runa, hi han treballat força, costa fins i tot entrar.

Can Vernenc - La Batlloria

A la reunió de Sils vaig fer un intercanvi amb una persona que no vaig demanar el nom. La veritat és que ves estat interessant. Vaig fer un intercanvi de cuarsos i ortosa i em va dir que eren d'un lloc prop de Sant Celoni, Can Vernenc. La Població és La Batlloria.

Va costar de trobar com arribar-hi, pero finalment vam anar amb Eduard.

No han quedat fotografies, la veritiat es que no valia la pena degut a que la masia hi ha una persona fo´ça problemàtica i no varem voler problemes. Segur que amb temps deu haver altres llocs, pero falta temps i esta molt lluny pel que va sortir.

Casterner de les Olles

Des del 23-09 que volia tornar, és un cami tranquil i que val la pena fer-lo només per caminar.

La primera sorpresa ha estat la baixada de l'aigua del pantà. Es brutal. mínim de 20 metres, més encara de la darrera visita.

Tot i que ha passat mitja Catalunya per lloc, segueixen apareixen cosetes.

La zona de l'aflorament segueix aportant força material. Des de la visita dels Rurals, no ve massa gent i això es bo. Com a mínim tenim allunyat al cassador de minerals, prou conegut per tots.

Una visita productiva.

Casterner de les Olles (Lleida)

He tornar a Casterner a veure el seu estat.
No esta concorregut amb lo que pots anar tranquilament sense fer cap cosa especial, pero amb compte. El cami està igual, tot i que l'herva a crescut i alguns passos son ja casi no visibles.

He recuperat la pedra que vaig guardar el darrer dia, una epidota força interessant, pero el més sorprenent es el pantà.

Les fotografies donen fe que ha baixar un munt de metros, està quasi sense aigua.

De materials, no m'he dedicat a la epidota sino a la axinita. He trobat un gran cristall de 7 cm sencer i en molt bon estat a la zona coberta. He de tornar-hi, i uns cristalls interessants també per allà.

Tot just des de la matreixa presa ja es veu la gran baixada d'aigua. A la zona propera a Pont de Suert, està totalment sec

Seguint el cami es va veient la baixada i que queda molta part a l'aire

Es veu el congost de la carretera des de Pont de Suert i la manca d'aigua

A la zona, amb la baixada, apareixen novetasts enterrades i surten cosetes interessants. Hi ha vingut força gent i es veuen les restes de les picades

A la torna em paro a la zona de les ofites abans del poble de Casterner. Agafo unes mostres que han resultat ser molt i molt interessants.

Hi ha Ilmenita, Rutilo, Titanitas i hematites, molt interessants.

Viladrau (Girona)

En Joaquim em porta a un lloc que es força buscar saber on és. Està on la gent no espera i es força interessant.

Arribem a lloc fàcilment des de casa d'en Joaquim. Ens hem trobat dora a Vic i hem anat cap a Viladrau per un camí diferent, jo estic acostumat a anar per Seva.

La zona, ha estat arrassada. Suposo que el de sempre ha entrat en plan industrial i ha arrancat tota la beta de cuars. Resten mostres algunes bones, pero ja no hi ha res. Despres ens queixarem de que no ens volen.

A que adivinem tots qui ha estat. Ens ho confirmara la venda a la fira, esperarem



les restes que han deixat, tot fet un desastre

Es pot veure el forat que han fet per arrancar tota la beta.

Chovar (Castellò)

Dimarts em truc en Francesc de Reus i em diu d'anar a Chovar. Havia sabut del cinabri i altres coses, pero em sorpren perque va de la troballa del MTI.
Disabte enfilem cap a Xovar com diuen els valencians.
No ens costa trobar el lloc, pero la sorpresa es majuscula al veure que entre el cami i el lloc hi ha un barranc que impedeix totalment el pas.
La foto no fa justicia ja que hi ha un gran cano en mig.

preguntem per anar-hi a un senyor que ens trobem, i sembla que les indicacions son bones.

Aprofitem per anar a El Hembrar que es part de la mina San Francisco de cinabri.

al mateix cami la entrada de la mina, pero crec que no varem buscar be

La escombrera de l'altre costat

Recollint material

Francesc donant una mirada final

Marius i la seva pipa mirant el poc material que va portar a casa

Jaume també poc carregat

I jo mateix

La visita va ser curiosa, pero poc productiva

Tot seguit vam anar on ens deien i vam trobar un petit camí, pero que es veia força complicat. Espero poder tornar a intentar-ho. Finalment vam desistir, crec que ens vàrem equivocar.

Vam anar a Segorbe a veure si trobavem unes pinyes de pirita (els piritoedros) i em vam trobar uns quans, pero no hi ha fotos del lloc.
Finalment vam anar a Vall d'uxò, vam aconseguir saber on era la Murta, cantera vella, pero només arribar se'ns va posar a diluviar i cap a casa, en fi mal. Lunica part bona, el menjar i la companyia.

Camporrobles i Minglanilla (Aragonitos)

Aquesta ha estat una sortida sense cap fotografia.

Seguint indicacions de MTI i de Cendon, vam anar a Los Yesares de Camporrobles (rambla de la Tenazga), tot i que havia plogut no hi havia fang, pero durant el mati es va posar a ploure i finalment vam marxar a Minglanilla.

El lloc es força bo i hi han uns forats importants on surten pinyes i bons aragonitos.

===== Les fotos no son meves pero es el mateix lloc.====

Vam deixar el cotxe prop d'aqui

la vall es un continuu de Kepler i hi ha molt de material

El lloc es el que varem picar, tot i que la foto no es meva ni es del dia

Tal com aqui es veu, les pinyes es veien a la pared.

realment era el mateix punt.
El material va resultar ser força bo, varem disfrutar i treure molt de material. Al final vam tenir que correr, per això no hi han fotos, ja que se'ns va posar a diluviar de mala manera.
A Minglanilla vam anar també al paratge del mateix nom, tot i que no te res a veure.
Es tracta d'un cami situat prop del poble i que al cami hi ha el Keuper on es poden agafar peces de bon tamany, pero molt dolentes a la vista un cop netejades.