La veritat es que em feia gràcia de anar a picar al lloc bo, hi surten bones peces per la col·lecció, però aquell dia deuria estar entregirat. Tot i que vaig insistir em va dir que no existia cap segon lloc i finalment no va permetre anar-hi. Tot i així, vaig portar força material de tipus mig.
El viatge va ser força dur, 910 km. Sol, vaig sortir a les 17:00 del poble i vaig anar fins a Cintruénigo (Navarra); només a la sortida de l'autopista. Barat i suficient per passat la nit. El tal Pedro volia cobrar més pasta per dormir a una habitació amb bany compartit. La veritat es que queda a 45 minuts de Navajun i es bon lloc per anar en plan barat.
Al mati havíem quedat a les 08:00 a davant de la casa del Pedro, tot i que és un poble perdut per les muntanyes i que si no fos per les pirites, no sortiria ni als mapes.
Entrada al poble, tot just darrera està la pista cap a la mina, això si, amb candau al camí.
Es van afegir uns austriacs que van picar al meu costat.
El lloc es força inacessible ja que hi ha posat dos cadenes. Una a la entrada, al mateix poble, i altre a la extracció, 5 km muntanya a munt. Amb unes pujades força pronunciades.
El Pedro indicant on podiem picar. No ens va deixar al lloc bo.
Els operaris picant, sembla que cerquen material de segona ? ja que el lloc no era massa bo. Al costat el austriac i el meu lloc més abaix.
Aqui era el lloc bo. En realitat te un lloc petit on caben només 2 persones y que quan vol deixa entrar cobrant el doble. La excusa final va ser que hi havia agua. No era cert, clar.
