Des de 2011 que vaig estar a Navajún amb el Pedro tenia ganes de tornar per aquellas terres. Per això vaig preparar fa 2 anys una sortida i quan ho teniem projectat, per temes familiars vaig tenir que suspendre-ho.
Així que aquest any m'havia proposat de preparar-ne una. Vaig reunir documentació i imatges de MTI Blog, de Mindat.org, del Llibre del Miguel Calvo i comentaris de diversos aficionats que em van aportar info.
La veritat, el vaig treballar força i amb l'ajuda del visor de mapes de Geamap, vaig localirzar tots els indrets del llibre del Calvo i confirmar llocs de MTI Blog i de Mindat.org. Estava molt i molt trebllat, així que vam reunir el grup i el 20 varem anar cap allà.
El primer era Valdeperillo, bufff, tenia infor de primera ma d'un company que hi havia estat fa 3-4 mesos, però la cosa s'havia de complicar molt i molt. D'entrada el dia abans va diluviar, 35 litros en 20 minuts al poble, amb lo que el navegador indicava pasar per un lloc on hi havia d'haver un carre, però l'aigua s'havia endut el carrer i en segui ens vàrem fotre en un carrer sense sortida i passant-ho fatal per treure els cotxes
Es a dir. Fracàs total a Valdeperillo. Vam provar al camó del Molino, i allà alguna cosa vàrem trobar
Desanimats varem provar els guixos de Vilarroya. Segons MTI hi havia guixos, i era veritat, hi havia hagut guixos, ara, com aquell que diu, ni carbó.
Així que vàrem acostar-nos a Muro de Aguas a dinar (força be, per cert) i despres a Ambas Aguas a la Cuca, perque està lluny del poble, però hi havia molta aigua i no podiem picar.
D'allà a Navajun, tot i que sabiem que allà res de res, està tancar, però a Mindat feia refencia a Fuente del Moro i estava molt ben localitzada, però la zona no tenia cap aflorament, També cal dir que la vegetació excessiva amb tanta aigua caiguda aquest anys algo va tenir a veure.
Així en resum, dia 20 RES de RES
El segon dia era Valdenegrillos, Vam trobar-lo sense massa complicacions, però allò no era accessible per en lloc. Lo que el company havia dit era un replà, era unes valls de 200-300 mts de caiguada, i no hi havia ni senyals de res de res.
Per sort nostra, abans de plegar varem trobar un forestal i ens va donar bones indicacions i allà si, en fi, per no marxar de buit.
Com va dir el company, no es pot anar amb indicacions de llibres ni de gent que fa temps va estar,
No va ser un viatge perdut del tot, però no el que esperavem.